Isla Mujeres i Playa del Carmen
Quan hom creu que ho ha vist tot, no sap, que encara li falta molt per veure.I és que jo pensava que ja havia explorat la major part del sur de Méxic, però no era així.A Cancún a part de descansar...anar al cine...a la platja... i fer una vida totalment Cancunénse, he vist que té moltes coses increîbles més.Divendres, mentre un estrepitós Barça em deixava perplex amb la pèsima notícia, vaig decidir anar a una illa; Isla Mujeres. Allà vaig "rentar" (llogar) una moto per donar un tomb
estripant l'aire a cinquanta per hora, i la meva sorpresa va ser trobar-me prenent el sol, al que està considerada la cinquena millor platja del món!! Increible. I jo em pregunto...-I com deu ser la primera?-.Amb la moto em sentia talment com en Pedrosa en un circuit de moto GP, adelentant però, carretons de golf plens de turístes. I és que..."manejar" (conduir) per Méxic és un xic complicat. Això és un fet que vaig experimentar a Acapulco, on vaig "agarrar"(agafar) el Ford Focus de l'Omar, per anar amb tota la seva familia i ell des d'Acapulco a DF a les 5 de la matinada. Per si no fós poc, i armat fins al clatell de rajos solars esparcits per tot el meu cos, a l'endemà va tocar Playa del Carmen, un dels destins turístics per excel.lència. Realment és un paradis aquest Carib Mexicà. La farina de sorra que se't fica per no saps ni on, les aigues cristal.línes com si haguèssin tirat milions d'ampolles d'aigua Fontvella per crear el mar, i un sol que sembla talment el típic dibuix que fas quan ets petit (gros, somrient, i amb ulleres de sol per protegir-se d'ell mateix) fan de tot el conjunt un paratje meravellós. 
És, sense més paraules per gastar, el Carib. Demà ja torno a volar, Cuba m'espera, i segons m'han dit, també arribarà amb mi un huracà que s'està formant a l'atlàntic.Glups.A Cuba per fi tornaré a parlar la meva llengua després d'un mes sense fer-ho, crec que em serà un xoc, i per si de cas ja he començat a practicar l'entonació fent gargolls al mar per intentar espantar quatre peixets amb un bec molt llarg.Una por...Una de les coses de la qual n'estic content, és que marxo de Méxic amb la feina ben feta, i és que a tot mexicà que he conegut crec que li he deixat bastant clar, què és ser Català i on és Calatunya, tot i que a vegades...el Barça perdi.
Pd: Tània, ens trobem a les 19:00 a l'Havana, entre els carrers...Méxic i Maiami....jajajaja.Pd: Terry, i que has fet uns dies sense inet?No et preocupis, ja em fixaré en les diferencies Mexicans-Cubans, alguna cosa per en Fidel?Pd: Laura, has de mirar més el correu...Pd: Records a tots!!!!Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
Rentar el descans
Tot llarg viatge té el seu moment de repós, el descans de moltes hores de camió, ciutats visitades, i kilometres recorreguts.Descansar, de repent, es converteix en un plaer que molta gent coneix perfectament, però poder-ho fer a Cancún, és un luxe per alguns pocs.La pega de tot llarg viatge, o de viure sol però, radica en el fet de no poder portar la "mama" amb tu, ja que en moments puntuals sempre necessites algú que ho sap tot referent a les feines domèstiques. Amb això, no vull dir que els pares no sàpiguen fer res, però en el meu cas particular, la mare és la reina de la casa i sempre vol el seu palauet i al seu princepet ben net.Doncs mare, reina, aquí tens un exemple del que se'n diu fer dissabte. I és que... he rentat EL meu descans, explicaré. 
Mentre estava estirat panxa amunt mirant aficionadament com una aranya teixía la seva trampa, m'he dit - Perquè no rento una mica?- I tal dit tal fet, i abans de que l'aranya acabés la seva feina ja estava davant la meva pilona de roba e intentant esbrinar com s'obria la clau de pas que em conduiria a la meva primera expriència de rentar a mà. Si, si, com ho sentiu, jo també pensava que aquella frase de...-El frotar se va acabar- havia arribat a tot el món, però no, anava errat. I com un vailet amb la seva primera joguina, m'he posat a rentar; més ben dit, a lluitar contra la meva propia roba fins que aquesta extreia tota la tinta talment com un calamar.Després d'un parell d'horetes, i uns quants litres de suor, he aconseguit acabar la meva obra d'art o el que en podriem definir com a nou moviment artístic: rentar a mà.He exposat tota la roba a la galeria, i els meus dos primers clients han coincidit en la crítica, afirmant que m'havia quedat prou bé, i que estaven impresionats de les hores invertides. Ha estat un éxit.Al vespre com a premi del meu rentat descans, he rebut un molt bon regal del meu amic del nou món, un llibre, titulat: El alquimista de Paulo Coelho. Quan he començat aquest llibre ràpidament he vist, que era un regal caigut del cel, el llibre que complementava perfectament aquest viatge. De tant que m'ha agradat no he pogut parar de llegir fins que he arribat al final, i m'he adonat, que la majoria de frases expresent perfectament el que estic visquen. Us el recomano.
Aprofitant això us citaré un passatge que diu aixì:"Cierto mercader envió a su hijo para aprender el Secreto de la Felicidad con el más sabio de todos los hombres. El joven llegó a un hermoso castillo, en lo alto de una montaña. Allí vivía el Sabio que buscaba.El Sabio le recibió y escuchó atentamente el motivo de su visita, pero le dijo que en aquel momento no tenía tiempo de explicarle el Secreto de la Felicidad. Le sugirió que diera un paseo por su palacio y volviese dos horas mas tarde.-Pero quiero pedirte un favor- completó el Sabio, entregándole una cucharita de té en la que dejó caer dos gotas de aceite -Mientras estés caminando, llévate esta cucharita, cuidando de que el aceite no se derrame.El joven comenzó a subir y a bajar las escalinatas del palacio, manteniendo siempre los ojos fijos en la cuchara.Pasadas las dos horas, retornó a la preséncia del Sabio.-¿Qué tal?- preguntó el Sabio- ¿Viste los tapices de Persia que hay en mi comedor?¿Viste el jardín que el Maestro de los Jardineros tardó diez años en crear?¿Reparaste en los bellos pergaminos de mi biblioteca?El joven, avergonzado, confesó que no había visto nada. Su única preocupación había sido no derramar las gotas de aceite que el Sabio le había confiado.- Pues entonces vuelve y conoce las maravillas de mi mundo - dijo el Sabio-. No puedes confiar en un hombre si no conoces su casa.Ya más tranquilo, el joven cogió nuevamente la cuchara y volvió a pasear por el palacio, esta vez mirando con atención todas las obras de arte que adornaban el techo y las paredes. Vio los jardines, las montañas a su alrededor, la delicadeza de las flores, el esmero con que cada obra de arte estaba colocada en su lugar. De regreso a la presencia del Sabio, le relató detalladamente todo lo que había visto.-¿Pero dónde están las dos gotas de aceite que te confié?- preguntó el Sabio.El joven miró la cuchara y se dio cuenta de que las había derramado.-Pués éste es el único consejo que tengo para darte- le dijo el más Sabio de los Sabios-. El Secreto de la Felicidad está en mirar todas las maravillas del mundo, pero nunca olvidarse de las dos gotas de aceite de la cuchara.I explicat aixó, només em queda dir-vos que:" Es justamente la posibilidad de realizar un sueño lo que torna la vida interesante".I col.lorí col.lorat, aquest conte s'ha acabat.Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
Chichen-Itzá
La pèrdua excessiva d'aigua, l'exercici intens i la falta de beguda o una combinació d'ells, comporta estrepitosament a la deshidratació. Justament això, és el que he experimentat avui mentre recorria les restes arqueológiques de Chichen-Itzá.La calor era inaguantable, i suar, formava part de la meva respiració com un acte involuntari més, del meu organisme. Tot jo, era aigua pura en estat de moviment. Ni tan sols el repós a l'hombra, em permetia agafar oxigen suficient perquè els meus eritròcits, o glòbuls vermells, poguéssin fer la seva feina en direcció al cervell. Era insoportable.Després de caminar unes 3 hores, veure tots els temples Maies (molt bonics tots ells), fer totes les fotografies possibles com si fóssim Japonesos, i no parar de suporar suor; he acabat estirat sota un arbre buidant ampolles d'aigua semblant a una font. 
Per sort meva, el restaurant-buffet on hem anat a dinar, tenia piscina, i com Superman en una cabina telefónica i amb els calcotets per sobre els genolls, mi he tirat com quan tires el bistec a la paella, amb moltes ganes. No sé si he absorvit tota l'aigua que el meu cos reclemava, però el que si sé segur, és que els nens que hi havia banyant-se tranquilament, han marxat esparverats, veient com un tio transformava tota l'aigua en vapor semblant talment a Moisés. Realment, ha sigut la meva salvació.Un instant més tard i com si d'una Llei de Murphy es tractés, s'ha posat a ploure. I no ha estat un pixat d'estiu..., un xirrimirri d'agost... no, no; era com si el cel ens castiguès per haver trepitjat terra Maia. Ha caigut un aiguat tropical com el de les pel.lícules americanes sobre catàstrofes naturals, o com les imatges dels huracans arrasant ciutats, ha caigut tanta aigua, que fins hi tot les tàrantules creuaven la carretera buscant on amagar-se.
Al final, extasiats, hem arribat a casa, on uns cereals amb Kellogs han estat el plat més exquisit de tot el dia, un dia, on ni el Sol ni la Pluja s'han posat d'acord per veure qui dels dos em donava més mal de cap.Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
Cancún i Xel-Há
Ho sento. No tinc paraules, adjectius, sinónims, per descriure, explicar, el que he vist i estic vivint a Cancún.
Com ja haureu pogut deduir, ja sabeu on sóc. Després d'un viatge maratonià on la meva logística va fallar i em va portar a fer un recorregut de 8 hores, quan es podia fer en 3, he anat de Mérida a Cancún. Aquí, m'ha acollit una amiga de l'Omar que viu a les afores de la ciutat però, al dia segûent amb uns amics seus varem anar, al puto paradís; Xel-Há.Xel-Há, per si no ho sabieu (jo tampoc...) és un parc natural plé de peixos exótics, selva tropical i unes aigûes transparents i calentes. És com un port aventura però natural. Al.lucinant. Jo que tenia ganes de veure el mar i fer-me uns banyets, em vaig passar tota l'estona amb el meu tub, ulleres i peus d'ànec nedant amb milions de peixos, però no us peixos qualsevols, no....eren uns Senyors peixos! Semblaven taurons o com a mínim, a mi, avegades em feien por i tot. 
Xel-Há, és talment, una de les moltes fotografies que estan exposades a la majoria de les agències de viatge amb destins exòtics, o si més no, caribenys. On un tal Curro (el de l'anunci publicitari de fa uns anys...) un bon dia s'hi va fugar. Resumint, és un autèntic paradís, amb sorra blanca, rius, dofins i ...; millor que veigueu les fotos que jo ja no sé com explicar això. Val més veureu-ho per creure-s'ho.A la nit, a fer un tomb pel centre de Cancún, on he pogut veure com una zona tan preciosa ha estat destrossada per l'huracà Wilma i el turisme actual. És una pena que la destrucció que arriba a poder fer l'home, sigui molt superior a la que pot arribar a fer un fenómen natural. L'excés d'Hotels impedeix que puguis veure la platja de sorra blanca, i de nit, tot Cancún, és una discoteca ambulant, on el Hard Rock Café representa la história més recent d'aquesta ciutat. Els Mexicans mateixos anoménen de Cancún com a "Gringolàndia"; ja us en podeu fer una idea de lo penós que és... Tot i que també estic segur, que més d'un, llegint això, ja està planejant el seu pròxim destí...eh? Gruyere?( és broma). 
Cada vegada veig més clar, que les tres coses que vaig comprar abans de marxar de viatge, han estat, i seràn, els hutensilis més preuats per mi, en molts anys, i molts viatges: Un sac, una camara fotogràfica i Autan. L'últim és mega-indispensable, si no vols acabar acribillat de mosquits exòtics, caníbals, salvatges i morts de fam, que l'únic afany que tenen a la vida és la de amargar-la als altres.En fí, demà toca un circuit més cultural, les restes arqueològiques de Chichen-Itzá, on espero que no faci la mateixa calor que ha fet avui, perquè demà no tindré ni una basa d'aigua on poder-m'hi refrescar. Pd: Molts records a tothom, i espero que ens veiguem quan torni, perquè llegir aquesta vejenada de blog té molt de mérit!!Pd: I Visca el Barca! Que ja tenim, el primer títol dels 6!!!! Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
Mérida
Hi ha una dita que diu: " El bon català té fred desprès de dinar", doncs jo sóc català, però no nomès tinc fred desprès de dinar, sinó també quan agafo l'autocar. I és que, si alguna cosa m'he de queixar és dels congeladors humans, (o altrament dit... neveres) que són els transports per carretera; els autocars.Sembla mentida que la gent no protesti, ni digui, ni faci res al respecte, quan veus que tothom s'abriga, s'embolcalla i fa les mil i una coses per no passar fred. He vist fins hi tot gent posar-se dins el sac de dormir per tal de no morir congelat.Tothom ho sap, però ningú protesta.Després de passar unes 11 hores dins una d'aquestes neveres, finalment, hem arribat a Mérida la capital de la Península de Yucatàn. Amb aquest ja en són 5 els Estats que he visitat, d'un total de 32 que té la República Mexicana. Mérida és el centre intelectual, artístic i cultural de la península, i 
diuen, que cada nit de la setmana ofereix alguna cosa d'interés, ja siguin danses o músiques folclóriques, representacions teatrals o projeccions cinematogràfiques. Per sort meva, avui, he assitit a un d'aquests aconteixaments de la ciutat i he pogut presenciar la música Yucateca (la troba). La veritat és que no he sabut distingir-la gaire de la resta de la música del país, però no obstant, m'ha resultat molt gratificant i d'un alt nivell cultural.L'antiga T'hó dels Maias (Mérida) també és coneix també com la Ciutat Blanca, per moltes coses: perquè és neta, tranquila, segura, rica i per tant... un pel careta.He dinat amb l'amic del meu amic Omar, que té un restaurant de Sushi i he donat una volta en el seu luxós Pick-Up.Tot realment molt bé, llàstima que menjar Sushi no formi part dels meus plans i pugui perdre l'oportunitat de probar el menjar típic del país Yucateca però...ja va bé ja, menjar alguna cosa diferent al picant, de tant en tant... La veritat però, és que Cancún està relativament aprop, i què voleu que us digui...em fa més gràcia anar a la platja que enriquir-me culturalment parlant. Més que res, perquè des de que he deixat Chiapas ( la muntanya) la calor ha tornat a apretar, i jo, sóc d'aigua salada; per tant, en breu, deixaré aquesta rica Ciutat per arribar al sisé Estat; Quintana Roo, el carib Mexicà.Allà espero "Snorkelear" (que vol dir, fer inmersió a pulmó lliure), veure cenotes, peixos exòtics, "arresifs" de corall, grutes, i moltes coses més que m'espero trobar, com per descomptat, més restes arqueològiques d'aquesta tribu indígena anomenada Maia que un bon dia em va fascinar.Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
Cascades i Palenque.
Avui he descobert que la meva motxilla es fa en 2 minuts i 35 segons; com ho sé? Doncs per què el xófer del tour m'ha passat a buscar, i jo encara dormia. Eren les 6 del matí.
Després de quatre hores de furgoneta hem arribat al paraís; Cascades de Agua Azul. Allà hem fet un banyet per despertar-nos mentre et deixaves arrastrar per la corrent, flotant com un tros de suro, panxa amunt. Jo m'he quedat meravellat de l'ho blava i cristal·lina que estava l'aigua, mentre feia els meus llargs al costat de nens idígenes que s'ho passaven la mar de bé, amb un tros de pneumàtic inflat sota el braç. I per si no n'haviem tingut prou, més tard hem anat a la Cascada de Misol-Ha, bueno, bueno, bueno...quin tros de cascada, mare meva. Allà m'he dit..."Oriol, aquí t'hi has de tirar, però ja!". I tal dit tal fet, a una altura molt més baixa de la Cascada (evidentment) m'he tirat amb la única intenció de sortir-ne il·lés, fent un salt el·legant i amb el mínim d'esquitx possible per no restar-li
protagonisme a la Cascada.De Misol-Ha a Palenque a veure piràmides, on he quedat impresionat de com uns tios anomenats Maias, amb quatre pedres, van fer una ciutat tant gran i que s'aguantés tants anys. Increïble; ni a l'eixample els pisos duren tant... A Palenque, no sé si era que estava aprop del Déu del Sol o què, però he començat a xorrejar tota la suor que no havia aconseguit treure a Acapulco ni en tots els dies que porto a Méxic; una calor... Sort que els Maias eren tios intel·ligents i fins hi tot tenien llocs on protegir-se del seu sol on jo m'hi he acabat refugiant. Ara escric des de Palenque, on he canviat el plà estratégicament i fent un "visto y no visto" de la ciutat, ja m'he agafat un "boleto" direcció a Mérida (la península de yucatan). D'aquesta manera el meu hotel, posada, passa a ser l'autocar. 
A Mérida espero trobar-me amb un amic de l'Omar ( o això em va dir...) i fer una inspecció al que diuen que és la ciutat més neta de tot Méxic; a veure si així jo també rento una mica, que la roba (la que queda...) comença a prendre vida i potser em deixa tirat pel camí.Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
Sant Juan Chamula
El cavall és un animal de per si sól el·legant, noble i gentil; l'únic inconvenient que té és que quan es posa a trotar, i tu et sents com el millor dels cowboys Mexicans, no te n'adones que la gamma de colors del teu cul va canviant amb el pas de les hores.És tan sols quan acabes de montar que reculls els fruits sembrats, i la recompensa és la de no poder-te sentar en una 
cadira durant uns dies.
Això és el que he fet avui, m'he exposat al sol durant unes 5 hores i he montat a cavall unes 2, per arribar fins a Sant Juan Chamula. A Chamula hi ha una església que com ja havia explicat...és per cagar-shi de de por si hi vas de nit. No hi ha bancs per seure, el terra está plé d'herbes, els sants estan dins de vitralls amb cares fantasmagóriques, la gent porta la seva gallina per sacrificar-la i per més inri...hi ha com quatre mil espelmes.
És per al·lucinar. Jo una mica més i patino amb l'herba i caic sobre les espelmes al costat de la gallina, però per sort, crec, que Santa Maria de Guadalupe ha vetllat per mi.
Una de les coses que encara no he comentat de Méxic, és l'altura. A Sant Cristobal de las Casas (el meu centre de logística i camp base) estem a 2200 metres. I l'ho més curiós de tot és que (exceptuant Cancún) no he baixat gaire dels 1800 metres cap dia.
Realment, passejar a cavall, veure Sant Juan Chamula i prendre uns tacos mentre pots tenir una xerrada de més de 3 hores amb l'amo de la taqueria, no té preu.És al·lucinant el què la gent d'aquí et pot arribar a donar pel simple fet d'estar parlant, de viatjar sol, de tenir ganes de conèixer. Et sents acompanyat tot el camí perquè saps que en qualsevol moment, posada, hotel o cantina, trobaràs algú amb qui poder parlar una estona. Són una gent extremadament oberta, sencilla i humil que t'obre les portes amb l'única finalitat de que ti sentis agust. Em passaria les hores prenent tacos, xerrant tranquil·lament, sense notar en cap moment, que el temps passa al meu voltant.M'agrada molt aquest tipus d'hospitalitat, ben llunyana del típic Jamón Serrano de pata negra que et serveixen amb desgana, brut i llefiscós.Ja sé què és Espanya, i que també hi ha molts llocs bonics i molt agradables, però la gent marca la diferència; una diferència sencilla però alhora abismal.És una pena però, que aquest païs tant ric, sigui a la vegada tant pobre ja que el potencial que té és inacabable. Malhauradament la corupció i el tràfic de drogues fan que aquest potencial no sigui possible, a llarg ni a curt termini, i que cada vegada hi hagi una pobresa més emergent de la classe mitja.Una frase que m'ha explicat l'home de la taqueria i que m'ha agradat especialment diu: "el capital humà no és compra al mercat" i realment té tota la raó del món, l'únic problema és que: "el Mexicà no té capital per comprar al mercat humà".Xerrant amb la gent i llegint, m'he adonat d'una cosa i és que la querença dels Mexicans pel soroll, la música i les aglomeracions no és més que fugir per uns moments de la soletat i la tristesa que els enutja.I dit això, només dir-vos que demá deixo el camp Base, Sant Critobal de las Casas i em desplaço cap a Palenque (més Chiapas) a veure les cascades d'agua azul i misol-ha. Allá buscaré una altre posada on descansar i reposar les natges del meu cul.Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
El Canyon del Sumidero
Després de trobar un allotjament increïblement bé de preu 140 pesos = 10 euros... M'he apuntat al tour del Canyon del Sumidero i sabeu aquella dita que diu...Tanca la boca que t'entreràn mosques? Doncs això, m'he passat 2 hores amb la boca ben oberta disfrutant de l'increïble paisatge del Canyón, a bord d'una barca recorrent el riu.Espectacular. Més que res perquè és un riu on hi ha més o menys uns 150 cocodrils i els que hem vist...no eran massa petits que diguem... 
Aquí estic segur que el meu bon amic Agut hauria pujat a dalt de tot del Canyón i s'hauria tirat al riu fent un carpat...total, només són mil metres i la profunditat del riu uns 250.
Això dels tours està molt, peró que molt bé. Realment viatjant sol, coneixes molta gent que està com tu, o millor...Hi ha de tot, per triar i remenar: catalans, castellans, francesos, italians, chilangos... Hi ha un fotimer de turistes i tots, graciosament, fan el mateix que tu, perquè clar, jo sòc un turista més.Però si haguès de triar un guanyador crec que França guanyaria el Mundial de Turistes. I és aquí; on em pregunto...No van ser expulsats els Francesos pels Mexicans? O...això ès la nova reconquesta? Reflexione-m'hi si us plau, reflexione-m'hi...A la tarda descansar, a buscar informació i a passar pel mercat a veure quina nova moda indígena ha arribat provinent de les muntanyes (es veu que el Zara, a Chiapas no ha triumfat, peró no ho digueu a ningú...). Una cosa realment sorprenent però, és el tema del regateig al mercat; no has de fer res. Tu tant sols has de preguntar el preu i ells mateixos van baixant l'import fins que compres. És molt curiós.Després, a fer una dutxa, on he comprovat que el significat de la paraula "terme mig" no el tenen ben entés, ja que l'aigua, sempre surt o freda o calenta i d'una manera molt escueta, com un filet d'aigua que recorre el teu cos en forma de riu i acaba al delta del teu peu. I tampoc és l'Ebre...que diguem...A la nit a escriure, sopar i mirar correu, total, tampoc es pot fer gran cosa més en un poble de 120.000 habitants on la meitat som turistes...I és que la festa ja la vaig deixar a Ciutat de Méxic. Demà excursió a Sant Juan Chamula a cavall. És una església on els indígenes fan rituals tallant caps de gallines i fan cures a la gent que està malalta, és veu que tothom que hi ha anat ha sortit amb cara d'incredulitat escrita al front.Ja us ho explicaré,perqué no es poden prendre fotos i has de ser molt respectuós amb la tribu sinó,et poden tirar un malefici i no tornar a Barcelona mai!.Pd: Tánia, ves-te preperant que cada dia que passa estic més aprop... de Cúba!
Pd: Albert, un paraigues no és un animal de companyia...aquí si que hi ha uns animalons...que 
t'ajudarien molt...
Pd: Perdoneu les faltes ortográfiques dels accents peró...es que els teclats són durs de pelar...
Pd: Laura, aquest viatge...també t'hagues agradat. No és la india...peró...deu ni do.
Pd: Records a tots i a totes!
Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
Chiapas
Quant tot creus que va bé sempre hi ha alguna cosa que es torça, i aixó, és el que ens va passar al meu amic Belga i a mi, durant l'estada a Puebla, amb uns traficans de cocaina... Peró, un cop resolt el primer entrebanc del camí ja podem dir que hem acoseguit arribar a Chiapas!! El viatge ha sigut un xic llarg peró Chiapas realment s'ho val. Podriem dir que descriu perfectament el terme de...sencillament preciós.Chiapas representa un altre canvi radical en aquest Méxic plé de contrastos. És un poblet al vell mig de la selva, envoltat d'un munt de muntanyes verdes i un altre tipologia de clima. És l'esséncia màxima del color viu plasmat en el vestuari de la gent i de les cases.Tot és color. Les cases totes elles són un arc de sant martí que desperta de la pluja cada día. És...sencillament preciós, i és tot un contrast visual del què he vist fins ara, i crec, que m'agradarà bastant. No obstant, porto molt poques hores a Sant Cristobal i amb prou feines he trobat una posada, però ja m'he apuntat a un tour per visitar demà el Canyón del Sumidero. Aixó s'anima.Aquí ha Méxic m'he adonat de que..." El meu país és tant petit, que quan el sol se'n va a dormir, mai no està prou segur d'haver-lo vist..." i és que Méxic...és enorme!! Han sigut 12 hores d'autocar abrigat amb una manta (el gran regal que Iberia en el seu dia em va deixar...) i de provar les tres mil i una postures més intangibles e inverosimils, per tal de poder dormir. A aixó se'n diu, viatjar.
Bé, aquí segueixo viu i brut i ara comença la Selva. Suposo que no tindré problemes amb els indígenes, perquè em podria posar al seu costat i passaria desapercebut o si més no, crec que no se'm voldrien pas menjar: tinc poc Chile a la pell....Espero explicar-vos molt més, i en breu, sinó voldrà dir que sóc el cap de la tribu i que em quedo a fer l'indígena!!Deus!.Pd: Albert, com em trobi algú de Terrassa vinc a stuttgart i et tallo el cap, aquí és la moda....Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
Robinsons Crusoes
L'aventura ja ha comensat i realment no em puc queixar. Doncs resulta que tan sols sortir de DF vaig conéixer un Belga que anava cap a Puebla i que em va acollir molt amablement a casa de la seva familia Mexicana, això si, dormint a terra.
Avui visita per Puebla i a buscar un "boleto" per anar direcció a Chiapas. La ruta més o menys està marcada i l'objectiu consisteix en arribar a Cancún per fer el salt cap al Cuba el dia 27 d'agost. Com podeu veure tot un repte o si més no, tota una aventura. Sort en tinc de que pel camí, hi ha més Robinsons com jo. 
Tot ziens!! ( en flamenc) Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
A l'aventura
Aventura és un terme que pot designar en la majoria dels casos un repte, i aixó mateix és el que penso fer en breu; anar a l'aventura.
Avui deixo DF, la familia de l'Omar i sol, amb la companyia de la meva motxilla, em començaré a buscar la vida. El primer destí serà Puebla i després no se sap. L'única cosa que sé segur és que aniré cap al sud e intentaré arribar a Cancún. Com a conseqüéncia d'aixó dubto molt de que gaudeixi del privilegi d'internet durant uns dies, o no; però crec que a la selva...molts ordinadors no hi hauran...En fí, espero escriure quan pugui, però està clar que no serà d'una manera tant corrent com ha estat fins ara. Si no dono senyals de vida no us preocupeu familia, segurament estaré donant un curs de sardanes a alguna tribu índigena de Caníbals, d'acord?
Fins aviat. Petons.
Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
Acapulco
L'estada a Acapulco, ha estat un contrast més, dins el llarg recorregut del viatge; explicaré.Acapulco té de tot, complexos hotelístics gegants, platges inacabables, onades inimaginables... i alhora, una miseria latent, i llocs on més val no acostars-hi. 
És un contrast gegantí. Per no parlar del clima...perque els porus del meu cos... més, ja no poden treballar!.Pel que fa a mi doncs, podriem dir, que també he experimentat aquest contrast, peró dins meu. Ha estat aquí a Acapulco, on els records llunyants han resorgit en mi com un contrast més d'aquest país. Realment he experimentat el que és sentir la soletat de viatjar sol. Podriem dir que ha sigut la part dura del viatge, peró que com a contrast, he tingut el sol, la platja i la diversió més exquisita dels meus amics del nou món, l'Omar i la Pati.Una de les coses que més trobo a faltar peró, és parlar Catalá i les meves llargues caminades que a tant mi havia acostumat. Han sigut doncs, uns dies de relax a la platja, prenent unes chelas (cerveses) i barallant-me amb les onades d'aquest desconegut mar per mi, anomenat Pacífic; i és que de pacífic no en té res quan les onades de 5 metres et cauen a sobre i t'arrosseguen enbolcallat d'aigua 50 metres platja endins...
Per acabar-ho de rematar ens hem submergit dins la nit més Acapulquenya, entrant a una de les millors discoteques d'Acapulco, i la veritat és que...som masa diferents. Fent un tast de la nit, he descobert que el que m'ha estat provocant ardor d'estómac, no era el picant, sinó el ditxós tequil.la que aquí se'l prenent com aperitiu!.
El clima és una de les altres coses que m'han impresionat més i és que a tan sols 350 kilometres de ciutat de Méxic, canvia radicalment. Pases d'una fresqueta agradable, i fins hi tot a vegades, un fred de nit on t'has d'abrigar bé, a un calor insufrible on ni sentat a l'ombra t'escapes de supurar suor.És al.lucinant.
La familia de l'Omar és tota ella, increïblement encantadora, i aquí a Acapulco, m'han fet provar de tot: Tortuga, Yolis, Tacos en Consomé, Tamales, Picadas, Ceviche, Cheetos con Chile (sabritas), Carne de Res, Sópes, Quesadillas de queso, Posóle, i moltes més coses que ni jo ni l'Omar recordem.
Ahir a la nit, vaig poder parlar via ordenador amb Barcelona sentat en una terrassa mirant la Bahia d'Acapulco, com s'adormia ( o es despertava) als meus peus. Com podeu veure un contrast més del que seria Méxic: als meus peus pobresa, i a sobre els meus genolls
tecnologia punta i jo, xorrejant calor.
A partir d'ara toca tornar a viatjar, i els destins poden ser diversos, Monterrey al Nord, Guanajuato a prop de DF o Cancún, a la península de Yucatàn. Tot està per decidir, però crec que el que menys em preocupa és haver de decidir cap a on vaig, ja que vagi on vagi, a mi mateix mi trobaré.
Pd: Molts records a tots aquells que llegiu el blog; o no; e intento respondre a cadascún dels
mails que rebo.
Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
Panbolero
En el meu afany de passar desapercebut i amb la finalitat de no decantar-me per cap equip de futbol en concret, m'he comprat la samarreta de la selecció Mexicana.
Després de fer aixó he visitat Belles Arts, gratis ( per 
variar...) i he decidit anar a veure un dels barris més rics de tot DF, Sant Angel.
Justament a Sant Angel és on també Diego Rivera i Frida Kahlo van tenir la seva casa estudi compartida durant un temps.
Després he seguit caminant per no baixar el meu ritme de les 6 hores a peu, i he arribat a la ciutat Universitaria més gran de tot Méxic. Només dir-vos, que quan hi he arribat he passat Olímpicament de visitar-la, ja que m'he trobat a uns panboleros (futboleros) fent uns tocs de pilota davant l'estadi dels Pumas i m'hi he afegit. Al cap d'una estona ja estavem fent un 4 contra 4 on Rafita-Guix-Marquez ha tingut un paper destacat a la defensa i on el meu equip s'ha imposat per un ajustat, 9 a 10.
Després directe a l'hotel, ja no m'aguantava dret i sabia que al vespre tocava festa.
De tornada al hotel, però, ha succeït una cosa molt curiosa al metro, doncs resulta que m'he hagut de penjar de la barra perquè la gent que volia sortir m'empenyia amb una força deliverada fins que al final els meus braços no han aguantat més i he cedit, davant de la veu popul
ar que deia que volia sortir. He sortit i he tingut que tornar a entrar. Molt curiós.
Al vespre festa en una cantina on un bon home fent trucs de magia ha passat una mala estona amb la seva dentedura postisa....ja us ho explicaré.Boníssim.
Durant tota la vesprada no he parat de parlar de Catalunya i els Catalans. Crec que quan torni se m'hauria de fer un homenatge a la plaça Sant Jaume, o si més no el mateix reconeixement que Josep Plà però a Méxic. Joeeerr....Com costa que ho entenguin....
En fí ja vaig cap a Acapulco i deixo l'hotel i aquesta fantàstica ciutat anomenada Ciutat de Méxic, que la recomano a tothom!
Deus.Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
Chapultepec i Polanco
Aixó del transport ja està més que superat. Ja agafo totes les línies...faig transbord on vull...em foto de cops de colze a la sortida...en definitiva, tirat.He seguit fent de guiri i caminant hores i hores (total, dissabte ja descansaré sota una palmera...)i he visitat el castell de Chapultepec i el Barri de Polanco. Tot molt bé i molt co
rrecte. Per fer una petita, petitíssima comparació, podriem dir que Chapultepec és com Montjuïc, però d'en Maximilià d'Austria, i Polanco seria Pedralbes però a l'ho béstia.
Després de visitar tants Museus he arribat a descubrir que si presentes el carnet del RACC i el fas passar com a la Real Academia de Ciencia i Cultura tens descomptes i entrades gratis....Qui ho diria eh?.
Entre mig de Chapultepec i Polanco, he fet una paradeta per visitar el Museu Antropológic de Méxic i intentar enterar-me de que va aixó dels Maias. Bé, era una tribu.Una de les coses que em sorprenen de Méxic és el clima. Fa fresqueta. El que passa, és que aquí, segons la cultura Maia...són molt Déu del Sol, molt Déu del Vent i molt Déu de la lluna i... jo encara no he vist ni el sol, ni el vent ni res!Això si, per fer el Guiri el clima és perfecte!.
Ja estic comencant a pensar que faré a partir de la setmana que ve, ja que l'hotel s'acaba dissabte i amb això...torna a comencar l'aventura!!Visca Gudjonsen!!! Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
Frida y Diego + Trostky
Que onda weys?Aquí tot és padríssisimo!!! No paro de caminar, cada día camino unes 6 hores i no paro de veure museus, cantinas, menjar tacos, guacamole, chile i no paro de beure tequila, chelas i més coses que no sé ni que són.Ahir per primer dia vaig decidir agafar transport públic!!! Impresionant. 
El metro bé. Normal, com Barcelona i París alhora, tot i que a dins estem com sardines en escabetxe i les entrades i sortides singuin petits rounds de lluita lliure...doncs bé, forca bé. Peró el bus....aixó si que és una altra cosa!! Són prehistórics i els anomen, peceras!!No hi ha ni parades i mai saps quan val exactament el preu. La primera pecera que vaig agafar, com que em van veure més perdut que Monctezuma, em van deixar passar gratis. Només faltaria! Amb les carraques que van...
Un cop superat el tema transport, altre vegada a fer de guiri!! A Coyoacán!! A veure el museu Frida Kahlo i Diego rivera, i el museu Trostky, just on Ramon Mercader li va clavar un piquet al cap, a l'any 1940.I al vespre...a la cantina! A acabar-ho de rematar amb uns amics Informàtics de l'Omar. Veient el Chivas contra el Sao Paulo de la copa Libertadores.Impressionant.Aixó de Méxic és brutal. Tothom que conec em pregunta com és allò d'allà, i jo els hi dic que ni millor ni pitjor, diferent. I és que realment és molt diferent de la nostra terra. Em sembla que quan torni hauré de montar una agencia de viatges perquè a tots els hi encanta Europa i sobretot, sobretot, el BArsa!
Andele Weyes!! I Visca Lopez Obrador!!!!Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
Guiri
Guiri, és un terme que se m'ha quedat curt.
Resulta que com a tot Guiri li pasen coses, per ser-ne, i jo no n'he estat l'excepció.
En primer lloc perquè he caminat l'ho incaminable, amb la grata notícia de la bona resposta dels meus turmells.
Segon, perquè he pagat 4 pesos per cagar! Quan tothom sap que els museus estan condicionats per a aquests afectes.
I tercer, doncs perquè caminant caminant he arribat sense voler al barri més xungo de DF, Tampico. Quan li he explica't a l'Omar on havia estat....una mica més i se li cau la forquilla al terra...
Per altre banda, ja he trobat la primera parella de Catalans!!! Si si, en un lloc turístic, com no. També he conegut uns gallecs la mar de simpàtics amb els que he compa
rtit la visita a la torre del campanar de la Catedral de Méxic i per més inri, m'he colat en una conferéncia sobre la história económica de Méxic, que impartia un catedràtic d'Universitat.
Com veieu faig de turista, en una ciutat que cada dia que passa m'enamora més i més.
Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
Menjar: Comida
Com que estic a DF, i ja he rebut alguna crítica sobre el Blog per estar en la meva propia llengua proseguiré com ha de ser en la llengua d'aquest País.
EL menjar (la comida) aquí es increïble. Hay de todo, para todo y mucho más. Es alucinante como comen aquí: Por la calle...de pie...sentados...mirando la tele....Como sea! Todo México huele a comida. Ayer probé los tacos! Buenísimos, es como una pita en Catalunya pero con picante, para variar...Si le echaran menos picante...seria...tambien muy rico, pero supongo que entonces ya no seria México! La verdad es que cada dia pruebo comida distinta y muy variada.
Tan distinta, que me cuesta mucho recordar que es lo que comí, pero en fín supongo que algun dia me lo aprenderé. De momento que sepa he probado: tunas, chile, mole, tacos de bistec y de suadero, guacamole, frijoles, tortas... y un sin fín de gustos para el paladar
Creo que ya he superado bastante bien el tema del picante, sobretodo por que mi estomago ha respondido bastante bien; aunque eso si, con alguna que otra ventosidad. Aún no he probado la comida de la calle es mi asignatura pendiente, pero...tiempo al tiempo que solo llevo 3 dias!! De beber he bebido de todo (hasta el agua de los floreros!) chelas, tequilas, guayava, agua de no se que...incluso un refresco único de acapulco!
Ahora toca visitar un poco más y hacer lo que no hago nunca en Barcelona, hacer el Guiri!
Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
estripant l'aire a cinquanta per hora, i la meva sorpresa va ser trobar-me prenent el sol, al que està considerada la cinquena millor platja del món!! Increible. I jo em pregunto...-I com deu ser la primera?-.
