dissabte, d’agost 26, 2006

Isla Mujeres i Playa del Carmen


Quan hom creu que ho ha vist tot, no sap, que encara li falta molt per veure.
I és que jo pensava que ja havia explorat la major part del sur de Méxic, però no era així.
A Cancún a part de descansar...anar al cine...a la platja... i fer una vida totalment Cancunénse, he vist que té moltes coses increîbles més.
Divendres, mentre un estrepitós Barça em deixava perplex amb la pèsima notícia, vaig decidir anar a una illa; Isla Mujeres. Allà vaig "rentar" (llogar) una moto per donar un tomb estripant l'aire a cinquanta per hora, i la meva sorpresa va ser trobar-me prenent el sol, al que està considerada la cinquena millor platja del món!! Increible. I jo em pregunto...-I com deu ser la primera?-.
Amb la moto em sentia talment com en Pedrosa en un circuit de moto GP, adelentant però, carretons de golf plens de turístes. I és que..."manejar" (conduir) per Méxic és un xic complicat. Això és un fet que vaig experimentar a Acapulco, on vaig "agarrar"(agafar) el Ford Focus de l'Omar, per anar amb tota la seva familia i ell des d'Acapulco a DF a les 5 de la matinada.

Per si no fós poc, i armat fins al clatell de rajos solars esparcits per tot el meu cos, a l'endemà va tocar Playa del Carmen, un dels destins turístics per excel.lència. Realment és un paradis aquest Carib Mexicà. La farina de sorra que se't fica per no saps ni on, les aigues cristal.línes com si haguèssin tirat milions d'ampolles d'aigua Fontvella per crear el mar, i un sol que sembla talment el típic dibuix que fas quan ets petit (gros, somrient, i amb ulleres de sol per protegir-se d'ell mateix) fan de tot el conjunt un paratje meravellós.
És, sense més paraules per gastar, el Carib.

Demà ja torno a volar, Cuba m'espera, i segons m'han dit, també arribarà amb mi un huracà que s'està formant a l'atlàntic.Glups.
A Cuba per fi tornaré a parlar la meva llengua després d'un mes sense fer-ho, crec que em serà un xoc, i per si de cas ja he començat a practicar l'entonació fent gargolls al mar per intentar espantar quatre peixets amb un bec molt llarg.Una por...

Una de les coses de la qual n'estic content, és que marxo de Méxic amb la feina ben feta, i és que a tot mexicà que he conegut crec que li he deixat bastant clar, què és ser Català i on és Calatunya, tot i que a vegades...el Barça perdi.



Pd: Tània, ens trobem a les 19:00 a l'Havana, entre els carrers...Méxic i Maiami....jajajaja.
Pd: Terry, i que has fet uns dies sense inet?No et preocupis, ja em fixaré en les diferencies Mexicans-Cubans, alguna cosa per en Fidel?
Pd: Laura, has de mirar més el correu...
Pd: Records a tots!!!!

Etiquetes de comentaris: