Andeleee! Llegaaamos!!
Ja he arribat a Méééxic!!! Cabroones!!!
Això d'aquí és increïble, realment és un altre món, no té res a veure amb el nostre, el vell món.
Seria molt fàcil dir que el viatge va anar perfecte, però no; d'entrada he de donar les gràcies als senyors d'Iberia per fer-me el gran favor d'espatllar-me la meva sortida; no obstant així, un home de recursos com jo, va haver d'anar fins a Lleida a buscar l'AVE, amb la gran sort de que a falta de 5 minuts perquè sortis l'últim tren, va apareixer miraculosament un home que es volia vendre el seu bitllet : increïble.
L'arribada a la capital d'un estat anomenat España, va ser, contundent. De sortir de l'AVE a passar a vendre bolsos a la calle Lavapies de Madriz.
Interesant, interesant...Ja diuen que fer una mica el Cumba, de tant en tant, va bé.Total, dormir a Madrid i sortir il:lés (unes cues...) de l'aeroport de Barajas, cap al nou Món!! Va ser un passeig l'avió...se'm va fer curt...si...11 hores!! Joder!! I només 3 pelis!! Però és igual, va valdre la pena tan sols per veure com un Boeing, aterrava al mig d'una ciutat anomenda México DF; semblava com si hagués d'aterrar sobre una taulada de l'eixample!! Impresionant.Un cop aterrat i esperan la recollida de la meva maleta, vaig tenir la gosadia de cridar... Maribel!!" Me firmas un autografo?" I molt amablament, Maribel Verdú i un servidor, varem intercanviar unes paraules amb el que posteriorment seria la meva llengua habitualment parlada : el castellà.
A l'aeroport de DF, em va costar una mica trobar el meu contacte, però quan vaig veure la primera samarreta del Barca, amb el nom de Ronaldinho vaig dir...és ell!. A partir d'aquí va ser una cosa al:lucinant. Montat dins un Ford Focus groc, vaig anar de l'aeroport a l'hotel en 5 minuts, com? Doncs a 120 Km per hora per dins de la ciutat de Méxic. Si si, és veu que aquí les llicències les regalen! I no és broma!!.
De l'Hotel ( molt bonic tot ell ) a sopar a la Bodeguita del Medio! (cuba) amb tots els seus amics. Després de festa, fins les 6 de la matinada en una discoteca al:lucinant! Amb actuació en directe dins la mateixa discoteca i omplint la meva poca sang de caballitos (tequila) i chelas (coronitas)...Buf!, com beu aquesta gent...
Per seguir el tute, a l'endemà, passeig matutí pel centre on justament s'estava celebrant la Marcha de les eleccions, i on el PRD està promovent una forta i dura lluita contra el PAN per tal de que es tornin a recomptar uns vots una mica sospitosos...
A la tarda per descansar una mica, festa d'una amiga de l'Omar en una de les barriades més pobres de Méxic. La barriada serà pobre però la casa de l'amiga....era un palauet!!
Allà on vaig, sempre intento promoure la meva terra Catalunya, i la meva llengua, el català, i en aquesta festa em vaig dedicar a fer-ho en tot moment. És curiós però, que tothom em pregunta per ETA, tothom sap el meu nom Oriol Servià i tothom sap que estem molt contents d'haver guanyat la Champions després de molts anys de sequia. Aquesta gent, està molt ben informada!!
De totes maneres, els hi vaig deixar clar que el futbol és el nostre esport rei, i em vaig dedicar a impartir unes classes de futbol (gratuites) als més petits.
A la festa hi havia gent moolt agradable i un Mejica (un indígena) em va tornar a invitar a beure....Aquí no fan res més que beure, ballar, beure, menjar chile, beure i festa!! Amb el que onda Wey!!... ja t'han enxufat una corona sota el bras....
Avui ja fa 3 dies que he aterrat a Méxic i ja tinc l'estòmac una mica més acostumat. Al matí he fet el turista i no recordava que fós tant dur. Museus...catedrals...temples...Impressionant. Fins hi tot m'he fet el tio culte i he anat a veure Correus.
De totes maneres on hi ha realment el bullici de la gent i on ara mateix està passant tota la história de Méxic és al carrer. És al:lucinant veure com una ciutat, bé, una megalópolis, es movilitza tota ella per alguna cosa; és aquí quan t'adones de que nosaltres som molt pocs i molt petits, practicament, insignificants.De les coses que més m'han sorprés a part del menjar, és, que Méxic DF, és una ciutat de contrastos, explicaré: D'una cuadra (cantonada) a una altra, pases de zona Franca, a Pedralbes, és al:lucinant. L'única pena que li veig, és que sigui una ciutat tant, i tant perillosa que fins hi tot la gent d'aquí van de dos en dos a treure diners a un caixer...Quan els hi explico que allà els caixers estan al carrer...flipen!!
La familia de l'Omar és encantadora i avui m'han acollit per dinar i mirar Internet i per variar m'han fet provar un menjar exquisit i picant. Tant picant, que me polit d'un glop un vas d'aigua que seria proporcional a una ampolla de 2 litres de fontvella.
Si està de puta mare aquí, cada dia m'agrada més, potser mi quedaré moooolt de temps...A més el cap de setmana que ve, vaig cap Acap
ulco!!!Ja us explicaré, Andeleeee!!!
Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
posted by oriolguix @ 4:57 p. m.
1 comments
