Cúba: Havana i Viñales
Desprès de passar quatre controls d'inmigració, visat, passaport, maletes, esperar una hora a que arribés de Madrid la Tània, i fer-te un cacao mental mentre mires
el moneder i veus pesos mejicanos, pesos cubanos, pesos cubanos convertibles i dollars..., ja puc dir que he arribat a Cúba!!Amb la Tània hem recorregut tota la ciutat de l'Havana a peu, hem prés mojitos, fumat puros, anat al cine...hem fet tot el què hem pogut i el què les nostres cames ens han permés! Espectacular. A mi fins hi tot em costava parlar Català...
La gent Cubana és molt diferent a la Mexicana començant pel color; són negres.
De caràcter hi ha moltes similituts, però principalment els Cubans són molt més pesats i la seva divisa és el turista, fet que fa que tot el dia et vagin dient...-Amigo, Amigo-... fins que aconsegueixen parlar amb tu, mentre vigilen que cap policia els estigui mirant. Viuen en una repressió brutal.
Desprès de fer-nos tota l'Havana, parlar amb molta gent, evitar gineteros/gineteras i treure'ns de sobre la llogatera del pis, varem decidir anar a l'estat de Pinar del Rio, concretament a Viñales. Al autocar, per més sorpresa, ens varem trobar amb dues amigues meves que anaven en la mateixa direcció que nosaltres, però portaven molt més temps a Cúba i ens vam unir.
Els Cubans i les Cubanes tenen la fama de gent guapa però....on hi hagi unes Catalanes com la Tània, la Vicky i la Gemma...."que te quiten lo bailao!!" (crec que ha quedat força bé el "pirop", no? noies?) .
Així doncs ja erem quatre Barcelonins visitant la illa, i al dia següent (desprès de menjar a la nit anterior llagosta il·legalment, per celebrar la trobada) varem decidir fer una excursió per visitar els
Mogotes i les plantacions de tabac, a cavall. No cal dir-vos que sota un Sol de justícia i amb chupitos de ron al cos (bebent-lo a "palo seco") varem probar puros Cubans artesanals a les plantacions de tabac, mentre algú intentava desesperadament poder tocar un porc dels molts pocs que rondavent per cada una de les petites cases de la zona.Al cap d'una estona i guiats per un cowboy Cubà varem arribar al riu per fer-nos un bany, i desprès de superar les pors inicials de sentir com el fang t'enfonsava amb cada passa sense saber quin animal, bitxo, insecte, et rosava la cama, varem poder refrescar-nos un ratet.
Al final del dia jo vaig haver de tornar a l'Havana, amb un taxi, per poder agafar el "boleto" en direcció a Méxic i així acabar la meva curta, però per això no molt menys intensa, estada a Cúba.
Realment ha estat increïble, i ens ho hem passat la mar de bé explicant-nos totes les aventures que cadascú de nosaltres havia viscut fins abans de trobar-nos. Ha estat molt divertit i espero poder intercanviar fotos ( no personals...eh?) a la tornada a Barcelona.
I "tranquila" Vicky, que ja acabo.
A l'aeroport de l'Havana m'havia d'estar esperant 5 hores però com passa sempre que viatges sòl, coneixes gent. I mentre jo estava estirat als seients de la sala d'espera esperant per embarcar i controlant que la babeta, que em sortia de la boca, no es notès gaire, intentant dormir... Vaig tornar a conèixer l'enèssima persona del viatge, amb la qual vaig poder parlar tota l'estona que em quedava fins a agafar l'avió, a això s'en diu, sort. 
Ja sé que des de Barcelona s'estàn fent porres, apostes, juguesques de si torno o no torno, i la veritat us he de dir, que ho he fet a sorts. Abans de tornar a DF vaig llençar una moneda i malauradament, Vicky i Tània....va sortir creu. Torno a casa el dia 3.
Així que ja sabeu, per qualsevol queixa, dubte, aclaració del blog, o problema ja em podeu trucar al mobil de sempre i trobar-me a Llançà, on m'hi penso estar un mes, més, recordant tot aquest gran viatge, on segur que algún dia hi tornaré.
Pd: Gràcies a tots/totes per haver llegit això. Aquesta tonteria de diari, fet amb ganes i il·lusió.
Pd: Gràcies Gerard.
Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
posted by oriolguix @ 7:52 a. m.
1 Comments:
wey!!! actualiza esto!!! faltan las chocoaventuras de tu ultimo dia, la susodicha de Cuba, tienes chamba... orale sientese 1 hora y termine...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home