divendres, d’agost 18, 2006

Mérida

Hi ha una dita que diu: " El bon català té fred desprès de dinar", doncs jo sóc català, però no nomès tinc fred desprès de dinar, sinó també quan agafo l'autocar. I és que, si alguna cosa m'he de queixar és dels congeladors humans, (o altrament dit... neveres) que són els transports per carretera; els autocars.
Sembla mentida que la gent no protesti, ni digui, ni faci res al respecte, quan veus que tothom s'abriga, s'embolcalla i fa les mil i una coses per no passar fred. He vist fins hi tot gent posar-se dins el sac de dormir per tal de no morir congelat.Tothom ho sap, però ningú protesta.

Després de passar unes 11 hores dins una d'aquestes neveres, finalment, hem arribat a Mérida la capital de la Península de Yucatàn. Amb aquest ja en són 5 els Estats que he visitat, d'un total de 32 que té la República Mexicana.

Mérida és el centre intelectual, artístic i cultural de la península, i diuen, que cada nit de la setmana ofereix alguna cosa d'interés, ja siguin danses o músiques folclóriques, representacions teatrals o projeccions cinematogràfiques. Per sort meva, avui, he assitit a un d'aquests aconteixaments de la ciutat i he pogut presenciar la música Yucateca (la troba). La veritat és que no he sabut distingir-la gaire de la resta de la música del país, però no obstant, m'ha resultat molt gratificant i d'un alt nivell cultural.

L'antiga T'hó dels Maias (Mérida) també és coneix també com la Ciutat Blanca, per moltes coses: perquè és neta, tranquila, segura, rica i per tant... un pel careta.

He dinat amb l'amic del meu amic Omar, que té un restaurant de Sushi i he donat una volta en el seu luxós Pick-Up.Tot realment molt bé, llàstima que menjar Sushi no formi part dels meus plans i pugui perdre l'oportunitat de probar el menjar típic del país Yucateca però...ja va bé ja, menjar alguna cosa diferent al picant, de tant en tant...

La veritat però, és que Cancún està relativament aprop, i què voleu que us digui...em fa més gràcia anar a la platja que enriquir-me culturalment parlant. Més que res, perquè des de que he deixat Chiapas ( la muntanya) la calor ha tornat a apretar, i jo, sóc d'aigua salada; per tant, en breu, deixaré aquesta rica Ciutat per arribar al sisé Estat; Quintana Roo, el carib Mexicà.
Allà espero "Snorkelear" (que vol dir, fer inmersió a pulmó lliure), veure cenotes, peixos exòtics, "arresifs" de corall, grutes, i moltes coses més que m'espero trobar, com per descomptat, més restes arqueològiques d'aquesta tribu indígena anomenada Maia que un bon dia em va fascinar.

Etiquetes de comentaris:

posted by oriolguix @ 10:48 p. m.