Chiapas
Quant tot creus que va bé sempre hi ha alguna cosa que es torça, i aixó, és el que ens va passar al meu amic Belga i a mi, durant l'estada a Puebla, amb uns traficans de cocaina... Peró, un cop resolt el primer entrebanc del camí ja podem dir que hem acoseguit arribar a Chiapas!! El viatge ha sigut un xic llarg peró Chiapas realment s'ho val. Podriem dir que descriu perfectament el terme de...sencillament preciós.
Chiapas representa un altre canvi radical en aquest Méxic plé de contrastos. És un poblet al vell mig de la selva, envoltat d'un munt de muntanyes verdes i un altre tipologia de clima. És l'esséncia màxima del color viu plasmat en el vestuari de la gent i de les cases.Tot és color. Les cases totes elles són un arc de sant martí que desperta de la pluja cada día. És...sencillament preciós, i és tot un contrast visual del què he vist fins ara, i crec, que m'agradarà bastant.
No obstant, porto molt poques hores a Sant Cristobal i amb prou feines he trobat una posada, però ja m'he apuntat a un tour per visitar demà el Canyón del Sumidero. Aixó s'anima.
Aquí ha Méxic m'he adonat de que..." El meu país és tant petit, que quan el sol se'n va a dormir, mai no està prou segur d'haver-lo vist..." i és que Méxic...és enorme!! Han sigut 12 hores d'autocar abrigat amb una manta (el gran regal que Iberia en el seu dia em va deixar...) i de provar les tres mil i una postures més intangibles e inverosimils, per tal de poder dormir. A aixó se'n diu, viatjar.
Bé, aquí segueixo viu i brut i ara comença la Selva. Suposo que no tindré problemes amb els indígenes, perquè em podria posar al seu costat i passaria desapercebut o si més no, crec que no se'm voldrien pas menjar: tinc poc Chile a la pell....Espero explicar-vos molt més, i en breu, sinó voldrà dir que sóc el cap de la tribu i que em quedo a fer l'indígena!!
Deus!.
Pd: Albert, com em trobi algú de Terrassa vinc a stuttgart i et tallo el cap, aquí és la moda....
Etiquetes de comentaris: Méxic i Cúba
posted by oriolguix @ 8:24 a. m.
1 Comments:
Me siento como superhéroe en crisis, solo te fuiste y perdí toda mi habilidad de leer en catalán!!!, que me pasa?, regresé a Acapulco por vestigios de mi antigüa habilidad y... nada, todo sigue igual y yo sin entender. A ver si mañana me dan un pelotazo jugando tenis y algo recupero (poco probable). Cuídate y ya me comentará la changófila de los avances de tu periplo
Publica un comentari a l'entrada
<< Home