diumenge, d’agost 20, 2006

Cancún i Xel-Há

Ho sento. No tinc paraules, adjectius, sinónims, per descriure, explicar, el que he vist i estic vivint a Cancún.

Com ja haureu pogut deduir, ja sabeu on sóc. Després d'un viatge maratonià on la meva logística va fallar i em va portar a fer un recorregut de 8 hores, quan es podia fer en 3, he anat de Mérida a Cancún. Aquí, m'ha acollit una amiga de l'Omar que viu a les afores de la ciutat però, al dia segûent amb uns amics seus varem anar, al puto paradís; Xel-Há.

Xel-Há, per si no ho sabieu (jo tampoc...) és un parc natural plé de peixos exótics, selva tropical i unes aigûes transparents i calentes. És com un port aventura però natural. Al.lucinant. Jo que tenia ganes de veure el mar i fer-me uns banyets, em vaig passar tota l'estona amb el meu tub, ulleres i peus d'ànec nedant amb milions de peixos, però no us peixos qualsevols, no....eren uns Senyors peixos! Semblaven taurons o com a mínim, a mi, avegades em feien por i tot.

Xel-Há, és talment, una de les moltes fotografies que estan exposades a la majoria de les agències de viatge amb destins exòtics, o si més no, caribenys. On un tal Curro (el de l'anunci publicitari de fa uns anys...) un bon dia s'hi va fugar. Resumint, és un autèntic paradís, amb sorra blanca, rius, dofins i ...; millor que veigueu les fotos que jo ja no sé com explicar això. Val més veureu-ho per creure-s'ho.

A la nit, a fer un tomb pel centre de Cancún, on he pogut veure com una zona tan preciosa ha estat destrossada per l'huracà Wilma i el turisme actual. És una pena que la destrucció que arriba a poder fer l'home, sigui molt superior a la que pot arribar a fer un fenómen natural.
L'excés d'Hotels impedeix que puguis veure la platja de sorra blanca, i de nit, tot Cancún, és una discoteca ambulant, on el Hard Rock Café representa la história més recent d'aquesta ciutat.
Els Mexicans mateixos anoménen de Cancún com a "Gringolàndia"; ja us en podeu fer una idea de lo penós que és... Tot i que també estic segur, que més d'un, llegint això, ja està planejant el seu pròxim destí...eh? Gruyere?( és broma).

Cada vegada veig més clar, que les tres coses que vaig comprar abans de marxar de viatge, han estat, i seràn, els hutensilis més preuats per mi, en molts anys, i molts viatges: Un sac, una camara fotogràfica i Autan. L'últim és mega-indispensable, si no vols acabar acribillat de mosquits exòtics, caníbals, salvatges i morts de fam, que l'únic afany que tenen a la vida és la de amargar-la als altres.

En fí, demà toca un circuit més cultural, les restes arqueològiques de Chichen-Itzá, on espero que no faci la mateixa calor que ha fet avui, perquè demà no tindré ni una basa d'aigua on poder-m'hi refrescar.


Pd: Molts records a tothom, i espero que ens veiguem quan torni, perquè llegir aquesta vejenada de blog té molt de mérit!!

Pd: I Visca el Barca! Que ja tenim, el primer títol dels 6!!!!

Etiquetes de comentaris:

posted by oriolguix @ 7:21 p. m.