El meu viatge: El Canyon del Sumidero

dilluns, d’agost 14, 2006

El Canyon del Sumidero

Després de trobar un allotjament increïblement bé de preu 140 pesos = 10 euros... M'he apuntat al tour del Canyon del Sumidero i sabeu aquella dita que diu...Tanca la boca que t'entreràn mosques? Doncs això, m'he passat 2 hores amb la boca ben oberta disfrutant de l'increïble paisatge del Canyón, a bord d'una barca recorrent el riu.Espectacular.
Més que res perquè és un riu on hi ha més o menys uns 150 cocodrils i els que hem vist...no eran massa petits que diguem...

Aquí estic segur que el meu bon amic Agut hauria pujat a dalt de tot del Canyón i s'hauria tirat al riu fent un carpat...total, només són mil metres i la profunditat del riu uns 250.
Això dels tours està molt, peró que molt bé.

Realment viatjant sol, coneixes molta gent que està com tu, o millor...Hi ha de tot, per triar i remenar: catalans, castellans, francesos, italians, chilangos... Hi ha un fotimer de turistes i tots, graciosament, fan el mateix que tu, perquè clar, jo sòc un turista més.
Però si haguès de triar un guanyador crec que França guanyaria el Mundial de Turistes. I és aquí; on em pregunto...No van ser expulsats els Francesos pels Mexicans? O...això ès la nova reconquesta? Reflexione-m'hi si us plau, reflexione-m'hi...

A la tarda descansar, a buscar informació i a passar pel mercat a veure quina nova moda indígena ha arribat provinent de les muntanyes (es veu que el Zara, a Chiapas no ha triumfat, peró no ho digueu a ningú...). Una cosa realment sorprenent però, és el tema del regateig al mercat; no has de fer res. Tu tant sols has de preguntar el preu i ells mateixos van baixant l'import fins que compres. És molt curiós.
Després, a fer una dutxa, on he comprovat que el significat de la paraula "terme mig" no el tenen ben entés, ja que l'aigua, sempre surt o freda o calenta i d'una manera molt escueta, com un filet d'aigua que recorre el teu cos en forma de riu i acaba al delta del teu peu. I tampoc és l'Ebre...que diguem...

A la nit a escriure, sopar i mirar correu, total, tampoc es pot fer gran cosa més en un poble de 120.000 habitants on la meitat som turistes...I és que la festa ja la vaig deixar a Ciutat de Méxic.

Demà excursió a Sant Juan Chamula a cavall. És una església on els indígenes fan rituals tallant caps de gallines i fan cures a la gent que està malalta, és veu que tothom que hi ha anat ha sortit amb cara d'incredulitat escrita al front.
Ja us ho explicaré,perqué no es poden prendre fotos i has de ser molt respectuós amb la tribu sinó,et poden tirar un malefici i no tornar a Barcelona mai!.

Pd: Tánia, ves-te preperant que cada dia que passa estic més aprop... de Cúba!

Pd: Albert, un paraigues no és un animal de companyia...aquí si que hi ha uns animalons...que t'ajudarien molt...