divendres, de setembre 01, 2006

Cúba: Havana i Viñales

Desprès de passar quatre controls d'inmigració, visat, passaport, maletes, esperar una hora a que arribés de Madrid la Tània, i fer-te un cacao mental mentre mires el moneder i veus pesos mejicanos, pesos cubanos, pesos cubanos convertibles i dollars..., ja puc dir que he arribat a Cúba!!
Amb la Tània hem recorregut tota la ciutat de l'Havana a peu, hem prés mojitos, fumat puros, anat al cine...hem fet tot el què hem pogut i el què les nostres cames ens han permés! Espectacular. A mi fins hi tot em costava parlar Català...
La gent Cubana és molt diferent a la Mexicana començant pel color; són negres.
De caràcter hi ha moltes similituts, però principalment els Cubans són molt més pesats i la seva divisa és el turista, fet que fa que tot el dia et vagin dient...-Amigo, Amigo-... fins que aconsegueixen parlar amb tu, mentre vigilen que cap policia els estigui mirant. Viuen en una repressió brutal.
Desprès de fer-nos tota l'Havana, parlar amb molta gent, evitar gineteros/gineteras i treure'ns de sobre la llogatera del pis, varem decidir anar a l'estat de Pinar del Rio, concretament a Viñales. Al autocar, per més sorpresa, ens varem trobar amb dues amigues meves que anaven en la mateixa direcció que nosaltres, però portaven molt més temps a Cúba i ens vam unir.
Els Cubans i les Cubanes tenen la fama de gent guapa però....on hi hagi unes Catalanes com la Tània, la Vicky i la Gemma...."que te quiten lo bailao!!" (crec que ha quedat força bé el "pirop", no? noies?) .
Així doncs ja erem quatre Barcelonins visitant la illa, i al dia següent (desprès de menjar a la nit anterior llagosta il·legalment, per celebrar la trobada) varem decidir fer una excursió per visitar els Mogotes i les plantacions de tabac, a cavall. No cal dir-vos que sota un Sol de justícia i amb chupitos de ron al cos (bebent-lo a "palo seco") varem probar puros Cubans artesanals a les plantacions de tabac, mentre algú intentava desesperadament poder tocar un porc dels molts pocs que rondavent per cada una de les petites cases de la zona.
Al cap d'una estona i guiats per un cowboy Cubà varem arribar al riu per fer-nos un bany, i desprès de superar les pors inicials de sentir com el fang t'enfonsava amb cada passa sense saber quin animal, bitxo, insecte, et rosava la cama, varem poder refrescar-nos un ratet.
Al final del dia jo vaig haver de tornar a l'Havana, amb un taxi, per poder agafar el "boleto" en direcció a Méxic i així acabar la meva curta, però per això no molt menys intensa, estada a Cúba.
Realment ha estat increïble, i ens ho hem passat la mar de bé explicant-nos totes les aventures que cadascú de nosaltres havia viscut fins abans de trobar-nos. Ha estat molt divertit i espero poder intercanviar fotos ( no personals...eh?) a la tornada a Barcelona.
I "tranquila" Vicky, que ja acabo.

A l'aeroport de l'Havana m'havia d'estar esperant 5 hores però com passa sempre que viatges sòl, coneixes gent. I mentre jo estava estirat als seients de la sala d'espera esperant per embarcar i controlant que la babeta, que em sortia de la boca, no es notès gaire, intentant dormir... Vaig tornar a conèixer l'enèssima persona del viatge, amb la qual vaig poder parlar tota l'estona que em quedava fins a agafar l'avió, a això s'en diu, sort.
Ja sé que des de Barcelona s'estàn fent porres, apostes, juguesques de si torno o no torno, i la veritat us he de dir, que ho he fet a sorts. Abans de tornar a DF vaig llençar una moneda i malauradament, Vicky i Tània....va sortir creu. Torno a casa el dia 3.
Així que ja sabeu, per qualsevol queixa, dubte, aclaració del blog, o problema ja em podeu trucar al mobil de sempre i trobar-me a Llançà, on m'hi penso estar un mes, més, recordant tot aquest gran viatge, on segur que algún dia hi tornaré.

Pd: Gràcies a tots/totes per haver llegit això. Aquesta tonteria de diari, fet amb ganes i il·lusió.
Pd: Gràcies Gerard.

Etiquetes de comentaris:

posted by oriolguix @ 7:52 a. m. 1 comments